Equinoteràpia

Un nen i els seus familiars, fent equinoteràpiaL’hipoteràpia o equinoteràpia, és una activitat rehabilitadora reconeguda a tot el món. Consisteix en aprofitar els moviments tridimensionals del cavall per estimular els músculs i articulacions. A més, el contacte amb el cavall aporta altres facetes terapèutiques a nivells cognitius, comunicatius i de personalitat. Aquesta teràpia s’utilitza de forma sistemàtica des dels anys 60, encara que els seus avantatges es coneixen des de temps molt antics, ja Hipòcrates l’any 460 aC, parlava dels beneficis del ritme del cavall i al llarg de la història podem trobar moltes referències sobre els beneficis físics i emocionals de l’equitació des de l’any 1.600. L’hipoteràpia clàssica a Europa reflecteix el model alemany molt estès des de 1960 basat en la resposta del pacient.

Del grec Hippos (cavall), l’hipoteràpia, és una alternativa terapèutica que aprofita els moviments del cavall per tractar diferents tipus d’afeccions. És un entrenament físic especial que es pot fer servir terapèuticament com a tractament mèdic per a pacients amb disfuncions del moviment.

De l’hipoteràpia poden treure profit persones amb paràlisi cerebral, esclerosi múltiple, autisme, síndrome de Down, espina bífida, traumes cerebrals, distròfia muscular, malalties neurodegeneratives i traumatològiques, fins i tot s’empra en el tractament d’anorèxia i de bulímia.

És un tractament alternatiu i complementari als utilitzats habitualment. Es considera que aquesta teràpia és capaç d’aconseguir nous estímuls complementaris als assolits amb tractaments tradicionals amb els moviments d’avanç, retrocés, elevació, descens, desplaçament i rotació.

Amb l’hípica terapèutica es gaudeix del cavall, les seves qualitats emocionals, les seves aptituds comunicatives, les seves característiques físiques, així com de l’entorn i la infinita varietat d’estímuls que ofereix la natura, configurant la trobada del cos amb la ment de l’individu.

Pacient d'equinoteràpia tocant un cavall

A través de l’equinoteràpia aconseguim:
– Adoptar postures equilibrades
– Reconèixer-nos en l’espai
– Descobrir el nostre ritme

En persones  amb problemes relacionals o conductuals, el maneig i cura de l’animal (manteniment, neteja dels guarniments, organització de l’equip, tasques de neteja…) ajuda a fomentar aspectes de socialització i per tant de conducta, a més de les corresponents habilitats manuals. Diferents autors, com J. Copeland, R. Dismuke-Blakely, B. Glasow, J.Tebay, V.M. Wolf, K. DePauw, J. Brough i B. Engel entre altres, han realitzat estudis per determinar els beneficis que pot atorgar l’equitació terapèutica en nens i adults amb diverses discapacitats.  John H. Brough, ha assenyalat que els beneficis atorgats per aquesta teràpia estarien donats a nivell neuromuscular i psicològic. Assenyala, que el Sistema Nerviós Autònom, dividit en el Sistema Simpàtic i Parasimpátic, regeix diferents funcions del cos humà i que els nens i adults amb discapacitats tindrien una prevalença del Sistema Simpàtic en el seu funcionament, provocant manifestacions fisiològiques alterades, com per exemple:

  • Respiració irregular, ràpida i poc profunda.
  • Moviments lleugers, erràtics i inquiets.
  • Hipersensibilitat amb tendència a la irritabilitat enfront de
    certes imatges, olors, sons o textures.
  • Baixa temperatura corporal.
  • Tremolors a les cames, mans i mandíbula.
  • Insuficient control d’esfínters.
  • Reducció en la memòria immediata.

Si s’aconsegueix el control de l’acció del Sistema Simpàtic, s’incrementa l’acció del Parasimpàtic, millorant les seves funcions. S’ha assenyalat l’existència de tres principis bàsics per a canviar en les persones la dominància del Sistema Simpàtic pel Parasimpàtic:

  1. Temperatura aplicada en els músculs.
  2. Massatges rítmics
  3. Modulació Sensorial.

Jove montant a cavall en bona coompanyia

Les sessions d’equitació terapèutica, atorguen una àmplia gamma d’activitats que afavoreixen aquests principis. La temperatura aplicada als músculs, està donada com a resultat de l’activitat física. El massatge rítmic, és aconseguit gràcies al moviment rítmic del cavall que produeix estimulació vestibular de les articulacions, músculs, tendons i òrgans atorgant al genet l’integració neuromuscular, la qual cosa millora el mecanisme de balanç, sentit de la posició, sentit del moviment, activitat muscular i relaxació. La modulació sensorial, és vital per afavorir al Sistema Parasimpàtic, ja que a través dels estímuls sensorials ben planificats durant les sessions, com l’ús de colors determinats o música clàssica suau, es poden afavorir aspectes com la relaxació i concentració.

Share and Enjoy:
  • Print
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Add to favorites
  • email
  • LinkedIn
  • PDF
  • RSS
  • Twitter